Un dels fets que cal tenir en compte és que som subjectes i, per tant, el sentiments i la raó tenen un pes molt important. Així, davant de la brutal agressió de l’advocat Bjurman a Lisbeth el sentiment de venjança d’ ella supera a la raó, és a dir, no pensa en que la venjança que vol portar a terme és il·legal o si més no qüestionable sinó que simplement actua per instint. També cal tenir present que ella li paga amb la mateixa moneda, és a dir, totes dues agressions (tant la violació com el tatuatge) són fets de gran crueltat i que moltes vegades fan aparèixer els instints més primitius de l’home. També, un fet important és al situació d’inferioritat en que es troba Lisbeth i que per tant abans es creurien al seu tutor que a ella, per això, grava la cinta de la violació i exerceix un fet que encara es pitjor que el tatuatge: el maltracte psicològic. Si Bjurman vol seguir amb la seva vida haurà de fer tot el que ella li digui. Tot i la crueltat de tots aquests fets (violació, tatuatge, maltracte psicològic) el lector es situa com a còmplice de Lisbeth, no jutja els fets, no veu que faltin a la llei, els veu lícits tot i no ser-ho. A més, aquí es veu com tots dos exerceixen la violència física i psicològica.
Per tal de decidir si es admissible la venjança de Lisbeth cal tenir en compte també els fets concrets, és a dir, la història precedent de ella: una infància difícil passant per centres d’acollida, un pare violent....tot una sèrie d’elements que van forjant el seu caràcter i que fa que persegueixi i que es prengui la venjança pel seu compte amb els homes que no estimen les dones. També la seva història fa que el lector en certa manera entengui i no jutgi de forma negativa que ella es prengui la justícia pel seu compte, es veu com una conseqüència de la violació, tot i que, ella com qualsevol persona que és agredida hagués tingut que confiar amb la justícia o la policia sueca. Així la venjança compte amb la complicitat del lector que veu com a lícit aquesta venjança.
En aquesta falta de confiança es pot veure la critica a tot el sistema de l’estat suec de Larsson, ella deixa de confiar en un estat que mai l’ha ajudat i que com veurem en el segon llibre s’ha confabulat per protegir al seu pare, que maltractava a la seva mare, en detriment d’ ella. A causa d’això, Lisbeth va a parar a centres de menors, hospitals psiquiàtrics...cosa que farà que perdi la poca creença de que l’estat la pot ajudar a solucionar el fet de la violació i que aquest prengui les mesures necessàries per tant de fer justícia, per tant, ella decideix prendre’s la justícia per la seva banda i no confiar en un estat que li ha fallat diverses vegades. Per a ella els fins justifiquen els medis, ja que, ha après a cuidar-se per a ella mateixa davant d’aquesta deixadesa de l’estat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario